NEIX UNA NOVA EDITORIAL

 

El Premi Internacional de Poesia Laureà Mela rep una mitja de cent seixanta, cent setanta obres per convocatòria. D’entre totes elles, només una desena són seleccionades com a finalistes i només una, n’és la guanyadora. Pel camí, treballs de gran qualitat queden obviats tot forçant-los a la interminable, malgrat que necessària, burocràcia dels premis literaris.

Així com assegurar la continuïtat de la publicació de les obres guanyadores, Edicions Smara (nom que ret homenatge a la gent dels campaments de refugiats saharaui) pretén obrir la porta a aquests autors que, per circumstàncies determinades, no han pogut publicar les seves obres que disposen d’un valor literari indiscutible. Hom sap que, en la majoria de les ocasions, els impediments econòmics són el principal handicap que els autors, de talent no reconegut, han d’afrontar. Una infrastructura ja consolidada com a fundació i reconeguda per part de l’entorn on es desenvolupa, fa que la iniciativa de crear una editorial representi  un paper important alhora de recuperar aquelles obres que, no faltes de qualitat, no disposen de la oportunitat de donar-se a conèixer tot abaratint les despeses abans esmentades.

       Com a editorial a tots els efectes (ja que es disposa del registre ISBN), es treballa per tal d’adquirir firmes contrastades en els seus camps que també han donat el salt a la literatura com és el cas de la primera obra que es publicarà en breu: “Corazón de golondrina” del periodista Andrés Caparrós.

Els fruits de tot l’esforç realitzat, es plasmarà en la reinversió cap el món de la cultura, essent fidels a la voluntat amb la que Smara ha vist la llum.  

Primer llibre de l'editorial SMARA,

 

Apunts sobre Corazón de Golondrina

 

Una de les afeccions més corrents d’aquests temps que ens ha tocat viure, però, al mateix temps, de més mal curar, es la nostàlgia de l’immigrant.

Deixar enrere la terra que ens ha vist néixer comporta un fred en l’ànima, un buit que, fins i tot els més pragmàtics situen en la dita ànima.

Andrés Caparrós escriu des de la posició d’un immigrant com tants d’altres, com tants milions al llarg de la història que, per uns motius o per d’altres, han hagut d’abandonar la terra dels pares per buscar nous paisatges als que estimar.

Corazón de Golondrina no comença al principi d’aquest viatge, sinó al final, que es a on realment sempre comença tot per a aquells que estimen la paraula.

No es fàcil en aquests casos unificar la realitat més dura i palpable (tant com ho pot ser la tragèdia d’abandonar un mon per anar al desconegut), amb la mística més transcendent i anímica, la passió que pot sentir, en aquest cas, un americà per una terra que no ha vist mai, a excepció del reflexe d’aquests paisatges en els ulls del seu avi.

Sens dubte, cal l’anima d’un poeta, les reflexions d’un immigrant, i el do de paraula d’Andrés Caparrós per poder copsar tantes idees i reflectir-les en un sol cop d’expressió, amb una sola veu, i amb la serena tendresa que en aquestes pàgines podem trobar.

És la crònica d’un net d’immigrant que retroba la terra dels seus avantpassats; però també és la crònica d’un poble tranquil que, com tots, quan se li aixequen les faldilles, és ple de petites històries que fan de la vida -de qualsevol vida- una aventura dinàmica i prometedora.

 
 
Albert Soriano i Blasco